La primera cosa que m’agradaria comentar sobre aquest informe és la seva data de publicació: 1979. És a dir, fa 30 anys de la seva aparició. Desconec si hi ha altres informes més actuals sobre el tema, però tot i que han passat moltes coses (i moltes reformes de lleis), crec que substancialment els problemes educatius amb relació al mercat laboral continuen siguen els mateixos i les possibles solucions apuntades pels autors continuen sense aplicar-se.
Segons els autors, hi ha dos factors a tenir molt en compte pel que fa a l’augment dels estudiants universitaris. El primer, l’augment de dones amb estudis universitaris i en segons lloc, la crisi dels anys 70 (en especial tot allò relacionat amb la crisi del petroli de 1973 i l’augment desorbitat dels preus del cru per part de l’ OPEP que va provocar una crisi econòmica a gran part d’Europa i occident en general).
Aquesta nova situació comporta un augment de l’atur universitari, que cal combatre. Per actuar, els autors (amb un to crític) ens donen alguns suggeriments. Una primera seria actuar sobre l'oferta. És a dir, una reorganització del sistema universitari (val a dir, que encara 30 anys després estem amb aquesta reestructuració, com és el Pla Bolonya). Una segona opció seria modelar la demanda, estimulant el sector públic però també el privat. I un tercer suggeriment seria convèncer a l'opinió pública de la política que es vol seguir.
Sobre la primera suggerència, consideren que s’hauria de pujar el preu de les matrícules universitàries per tal d’aproximar-se més al cost real de l’assignatura, també proposen un sistema de selecció dels becaris per part del propi centre o fins i tot altres mesures com la reforma del COU (desaparegut ja fa molts anys). Pel que fa a la segona suggerència l’informe fa referència principalment als incentius en quan a la investigació científica, i pel que fa al tercer suggeriment es diu: “todas las medidas anteriores chocarán contra la inercia de las cosas si no se sabe ejercer una tarea de información y convencimiento dirigida a los actuales o futuros universitarios, a la población en general”.
Quan a les conclusions, l’informe parla d’explosió inesperada d’estudiants, sobretot pel que fa al sector estudiantil femení i també, com deien al principi, de la crisi derivada del petroli.
Cal destacar també la importància creixent de l’ensenyament com a receptor de gran part dels llicenciats universitaris, ja que el sector privat no demanda tota una sèrie de carreres universitàries vinculades especialment amb les humanitats i les ciències socials.
L’estudi acaba fent unes prediccions a curt termini (per nosaltres ja conegudes des de fa temps i que ara amb la crisi econòmica actual cobren un altre cop sentit). Per exemple que l’atur es concentrarà especialment en els joves i el sector femení o que “muchos jóvenes se retiran de la población activa para dedicarse a estudiar, al tiempo que siguen aumentando entre ellos los parados,lo cual es un incentivo para alargar todo lo posible las carreras”.
En la meva opinió, moltes coses que hi apareixen a l'informe encara son remarcables, però a l’actualitat s'hauria de tenir en compte altres variables com per exemple la immigració.
Benvolguda Bassi, gràcies pel comentari. Els autors però proposen marcar límits a l'accés universitari que varen afectar en alguns casos i podrien afectar en el futur a l'accés equitatiu a la universitat. Una major sel·lectivitat i un augment del cost de la matrícula no són solucions per una educació que preten promoure la igualtat d'oportunitats.
ResponderEliminar