Tot i que el text d'Adam Smith és força llunyà per nosaltres crec que és una bona introducció per començar a parlar del treball i la seva relació amb els salaris. Qui ha de cobrar més? qui menys? De què depèn? Són preguntes que cada societat ha de tornar a formular. Com podem veure al text de Smith hi ha algunes consideracions generals com la brutícia, la responsabilitat, o el temps que es necessita per aprendre l’ofici que tenen gran importància, però com deia cada societat requereix un nou plantejament.
Pel que fa a l’estudi de Mark Blaug, cal dir que és una molt bona introducció a l’economia de l’educació i a les diferents corrents i generacions que s’han succeït en aquesta disciplina.
Blaug, situa els anys daurats de l’economia de l’educació al voltant de la dels primers anys de la dècada dels 70 i en especial degut al creixement econòmic dels anys 60 i a la influència d’obres com “El capital humà” de Becker, apareguda al 1964.
L’educació es va centrar al voltant de l’economia, però ràpidament es va veure amb un cert pessimisme que era molt difícil influir en una distribució més justa de la renta a partir de l’educació.
Altres problemes com l’atur juvenil van fer que baixessin els pressupostos educatius (com succeeix a l’actualitat) i que els economistes perdessin importància a l’educació en favor d’altres professionals com psicòleg i psicometristes.
També té lloc en aquest moment l’aparició d’una nova generació d’economistes de l’educació que es distingeix clarament dels anteriors. A diferència dels de la primera generació aquests economistes no pensen que l’educació serveixi per a una major redistribució de la renta sinó fins i tot pot servir, segons com s’utilitzi, per ampliar encara més les diferències. Però possiblement les aportacions més importants d’aquesta segona generació siguin els treballs que apunten, ja no cap a una funció professional de l’educació sinó cap a la seva funció socialitzadora.
En relació a aquesta funció socialitzadora cal dir que l’impacte del llibre de Bowles i Gintis, Schooling in capitalist American (1976) va ser molt gran. El text, que es va convertir ràpidament en un clàssic formulava algunes hipòtesis importants com per exemple que allò veritablement important del sistema educatiu no era que proporcionés als alumnes un coneixement cognitiu directament utilitzable, sinó una sèrie d'hàbits, de característiques de la pròpia personalitat que els servirien per a qualsevol tipus de feina futura.
Segons l’autor el sistema educatiu serviria per a seleccionar els treballadors del sistema capitalista. Encara que de forma molt simplista, es podrien dividir en dues categories, un que haurien de rebre ordres, i que serien els joves sense cap titulació acadèmica, i uns altres que les haurien de donar, amb titulació acadèmica. Com diu el propi autor: “En otras palabras, podemos decir que la enseñanza elemental y secundaria educa a los soldados d'infanteria, mientras que la enseñanza superior forma a los tenientes y capitanes de la economia” i més endavant continua dient: “En tanto que la producción este organizada jerárquicamente conforme al capitalismo, lo que se precesa en la base de la piràmide laboral es la capacidad de obedecer órdenes, mientras que lo que se precisa en su vértice es la capacidad de dar órdenes”.
Segons els autors, haurien de parlar d’una escola que prima més la conducta que no pas les fites intel•lectuals, cosa que ens portaria a parlar de la hipòtesi de la selecció, on l’escola funcionaria com una mena de filtre “para separar la cizaña del buen grano”.
Però per a Blaug, aquesta hipòtesi de la selecció (es pot interpretar en diferents sentits) que actua com a filtre no explica totalment la relació entre el salari i el nivell educatiu, ja que haurien de tenir en compte altres variables com els mercats laborals interns, com la discriminació estadística, el contracte laboral incomplert i la teoria de la segmentació del mercat laboral (MLS).
Blaug aporta algunes consideracions finals importants. En primer lloc la necessitat de filtres dona lloc a unes discriminacions salarials, però allò veritablement important és que els propis treballadors acceptin aquesta selecció i en aquest sentit les qualificacions acadèmiques actuen com a certificats que fan que de forma general quedin justificades aquestes diferències. També ens diu que certament l’educació contribueix a un major creixement econòmic però el problema de l’atur juvenil és molt greu a la nostra societat i les polítiques educatives no han sabut trobar una solució.
Finalment, l’autor conclou afirmant que per lluitar contra l’atur juvenil cal que el sistema educatiu estigui més relacionat amb el mercat laboral “real”, que es caracteritza pel progrés tècnic i per tant, en un constant canvi. És a dir, que una educació professional centrada a coneixements específics seria un error tenint en compta aquesta nova economia de l’educació, ja que com dèiem el mercat laboral, per definició en canviant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario