Lectura 3. La riqueza de las naciones, de Smith, A (pp. 152-157) i ¿Donde estamos en la economia de la educación? A Oroval, E. Economia de la educación (pp. 17-37).

Tot i que el text d'Adam Smith és força llunyà per nosaltres crec que és una bona introducció per començar a parlar del treball i la seva relació amb els salaris. Qui ha de cobrar més? qui menys? De què depèn? Són preguntes que cada societat ha de tornar a formular. Com podem veure al text de Smith hi ha algunes consideracions generals com la brutícia, la responsabilitat, o el temps que es necessita per aprendre l’ofici que tenen gran importància, però com deia cada societat requereix un nou plantejament.

Pel que fa a l’estudi de Mark Blaug, cal dir que és una molt bona introducció a l’economia de l’educació i a les diferents corrents i generacions que s’han succeït en aquesta disciplina.

Blaug, situa els anys daurats de l’economia de l’educació al voltant de la dels primers anys de la dècada dels 70 i en especial degut al creixement econòmic dels anys 60 i a la influència d’obres com “El capital humà” de Becker, apareguda al 1964.

L’educació es va centrar al voltant de l’economia, però ràpidament es va veure amb un cert pessimisme que era molt difícil influir en una distribució més justa de la renta a partir de l’educació.

Altres problemes com l’atur juvenil van fer que baixessin els pressupostos educatius (com succeeix a l’actualitat) i que els economistes perdessin importància a l’educació en favor d’altres professionals com psicòleg i psicometristes.

També té lloc en aquest moment l’aparició d’una nova generació d’economistes de l’educació que es distingeix clarament dels anteriors. A diferència dels de la primera generació aquests economistes no pensen que l’educació serveixi per a una major redistribució de la renta sinó fins i tot pot servir, segons com s’utilitzi, per ampliar encara més les diferències. Però possiblement les aportacions més importants d’aquesta segona generació siguin els treballs que apunten, ja no cap a una funció professional de l’educació sinó cap a la seva funció socialitzadora.

En relació a aquesta funció socialitzadora cal dir que l’impacte del llibre de Bowles i Gintis, Schooling in capitalist American (1976) va ser molt gran. El text, que es va convertir ràpidament en un clàssic formulava algunes hipòtesis importants com per exemple que allò veritablement important del sistema educatiu no era que proporcionés als alumnes un coneixement cognitiu directament utilitzable, sinó una sèrie d'hàbits, de característiques de la pròpia personalitat que els servirien per a qualsevol tipus de feina futura.

Segons l’autor el sistema educatiu serviria per a seleccionar els treballadors del sistema capitalista. Encara que de forma molt simplista, es podrien dividir en dues categories, un que haurien de rebre ordres, i que serien els joves sense cap titulació acadèmica, i uns altres que les haurien de donar, amb titulació acadèmica. Com diu el propi autor: “En otras palabras, podemos decir que la enseñanza elemental y secundaria educa a los soldados d'infanteria, mientras que la enseñanza superior forma a los tenientes y capitanes de la economia” i més endavant continua dient: “En tanto que la producción este organizada jerárquicamente conforme al capitalismo, lo que se precesa en la base de la piràmide laboral es la capacidad de obedecer órdenes, mientras que lo que se precisa en su vértice es la capacidad de dar órdenes”.

Segons els autors, haurien de parlar d’una escola que prima més la conducta que no pas les fites intel•lectuals, cosa que ens portaria a parlar de la hipòtesi de la selecció, on l’escola funcionaria com una mena de filtre “para separar la cizaña del buen grano”.

Però per a Blaug, aquesta hipòtesi de la selecció (es pot interpretar en diferents sentits) que actua com a filtre no explica totalment la relació entre el salari i el nivell educatiu, ja que haurien de tenir en compte altres variables com els mercats laborals interns, com la discriminació estadística, el contracte laboral incomplert i la teoria de la segmentació del mercat laboral (MLS).

Blaug aporta algunes consideracions finals importants. En primer lloc la necessitat de filtres dona lloc a unes discriminacions salarials, però allò veritablement important és que els propis treballadors acceptin aquesta selecció i en aquest sentit les qualificacions acadèmiques actuen com a certificats que fan que de forma general quedin justificades aquestes diferències. També ens diu que certament l’educació contribueix a un major creixement econòmic però el problema de l’atur juvenil és molt greu a la nostra societat i les polítiques educatives no han sabut trobar una solució.

Finalment, l’autor conclou afirmant que per lluitar contra l’atur juvenil cal que el sistema educatiu estigui més relacionat amb el mercat laboral “real”, que es caracteritza pel progrés tècnic i per tant, en un constant canvi. És a dir, que una educació professional centrada a coneixements específics seria un error tenint en compta aquesta nova economia de l’educació, ja que com dèiem el mercat laboral, per definició en canviant.

Lectura 2. Universidad, fábrica de parados: informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo.

La primera cosa que m’agradaria comentar sobre aquest informe és la seva data de publicació: 1979. És a dir, fa 30 anys de la seva aparició. Desconec si hi ha altres informes més actuals sobre el tema, però tot i que han passat moltes coses (i moltes reformes de lleis), crec que substancialment els problemes educatius amb relació al mercat laboral continuen siguen els mateixos i les possibles solucions apuntades pels autors continuen sense aplicar-se.

Segons els autors, hi ha dos factors a tenir molt en compte pel que fa a l’augment dels estudiants universitaris. El primer, l’augment de dones amb estudis universitaris i en segons lloc, la crisi dels anys 70 (en especial tot allò relacionat amb la crisi del petroli de 1973 i l’augment desorbitat dels preus del cru per part de l’ OPEP que va provocar una crisi econòmica a gran part d’Europa i occident en general).

Aquesta nova situació comporta un augment de l’atur universitari, que cal combatre. Per actuar, els autors (amb un to crític) ens donen alguns suggeriments. Una primera seria actuar sobre l'oferta. És a dir, una reorganització del sistema universitari (val a dir, que encara 30 anys després estem amb aquesta reestructuració, com és el Pla Bolonya). Una segona opció seria modelar la demanda, estimulant el sector públic però també el privat. I un tercer suggeriment seria convèncer a l'opinió pública de la política que es vol seguir.

Sobre la primera suggerència, consideren que s’hauria de pujar el preu de les matrícules universitàries per tal d’aproximar-se més al cost real de l’assignatura, també proposen un sistema de selecció dels becaris per part del propi centre o fins i tot altres mesures com la reforma del COU (desaparegut ja fa molts anys). Pel que fa a la segona suggerència l’informe fa referència principalment als incentius en quan a la investigació científica, i pel que fa al tercer suggeriment es diu: “todas las medidas anteriores chocarán contra la inercia de las cosas si no se sabe ejercer una tarea de información y convencimiento dirigida a los actuales o futuros universitarios, a la población en general”.

Quan a les conclusions, l’informe parla d’explosió inesperada d’estudiants, sobretot pel que fa al sector estudiantil femení i també, com deien al principi, de la crisi derivada del petroli.

Cal destacar també la importància creixent de l’ensenyament com a receptor de gran part dels llicenciats universitaris, ja que el sector privat no demanda tota una sèrie de carreres universitàries vinculades especialment amb les humanitats i les ciències socials.

L’estudi acaba fent unes prediccions a curt termini (per nosaltres ja conegudes des de fa temps i que ara amb la crisi econòmica actual cobren un altre cop sentit). Per exemple que l’atur es concentrarà especialment en els joves i el sector femení o que “muchos jóvenes se retiran de la población activa para dedicarse a estudiar, al tiempo que siguen aumentando entre ellos los parados,lo cual es un incentivo para alargar todo lo posible las carreras”.

En la meva opinió, moltes coses que hi apareixen a l'informe encara son remarcables, però a l’actualitat s'hauria de tenir en compte altres variables com per exemple la immigració.