Sens dubte l’obra de Manuel Castells sobre l’era de la informació, és un dels referents bàsics a nivell mundial per ajudar-nos a entendre aquest món en el que la tecnologia avança sovint a més velocitat que l’educació.
Les seves reflexions sobre la societat actual (la relació entre el capital i el treball, el paper dels sindicats, la societat en xarxa...) juntament amb una mirada històrica (societat natural, industrial i cultural) ens aporta una valuosa informació per comprendre els constants canvis que determinen la morfologia de la societat.
Pel que fa a la relació entre el capital i el treball l’autor diu que la difusió de la tecnologia de la informació no comporta un augment de l’atur, sinó al contrari, sí que produeix una reestructuració del món laboral. Aquesta està determinada per una nova forma d’organització, l’empresa xarxa.
Segons l’autor aquestes reestructuracions tenen conseqüències diverses en els diferents països, però tenen característiques comunes com la vulnerabilitat de les condicions dels treballadors. Tal com diu Castells la societat cada cop està més dividida, més fragmentada. On els treballadors i m’atreviria a dir que els individus en general estem cada cop més aïllats.
D’altra banda, segons l’autor a l’era de la informació, neix un altre tipus d’organització social, la societat xarxa. Aquesta nova estructura oberta i capaç d’expandir-se sense límits es troba a tots els diferents àmbits. En especial al món de les finances i del capital que passa a ser global.
Altres autors com, Richard Sennett, també ens parlen d’aquesta nova estructura organitzativa. Si bé abans la societat era piramidal, a l’actualitat la seva forma és de xarxa, on les antigues categories ja no serveixen i preguntes com qui és el capitalista o qui el propietari es difuminen.
Finalment per Castells la societat en xarxa és un canvi qualitatiu, un pas més en la història social tot i que potser aquest canvi acabi per no agradar-nos gaire o fins i tot espantar-nos.
